La felicitat és a vegades dura de obtenir, la nostra societat funciona d’una manera que a
vegades és difícil comprendre per nosaltres mateixos.
La felicitat és dura, i perquè és dura ?? Dons ben senzill, primer de tot la felicitat és molt relativa i absoluta a la vegada, ja que pot ser interpretada de formes molt diferents però a la vegada també tothom la vol obtenir com sigui.
La felicitat és dura d’obtenir, ja que calen una sèrie de requisits per aconseguir-la.
Primer de tot també és dur compendra, ja que cada individu té la seva manera de veure-la.
Hi ha gent en el nostre sistema occidental que es pensa que l’ambició el podrà portar el camí de la felicitat, cosa que pot ser completament mentida, ja que l’ambició et porta el voler més i més i no esta conforme amb el que tens en aquell moment.
Per tant per aquesta gent li és dur compendra-la i com obtenir-la.
En altres persones simplement són felices estan en un temple budista predicant i meditant i sense el terrible desig i l’ambició que té per naturalesa l’ésser humà.
Però també aquesta felicitat pot ser dura, ja que per molta gent és no voler espirar rés més que estar meditant, sense el desig que t’impulsa a aconseguir el desitjat.
Resumint, la vida és dura, i s’ha d’acceptar tal com és, si l’acceptem potser no ho serà tan.
Jordi Pintó Roig
dilluns, 4 de maig del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És una bona filosofia de vida, molt realista. Potser et convindria una mica més de "somni" perquè hi ha moltes coses, que si no tenim una mica d'ambició, no les busquem, i així, és clar, soles no vindran...
ResponEliminam'ha agradat molt el text, Jordi, i reflexionant sobre aixo, i si per un cop, probem de no buscar la felicitat ?¿
ResponEliminaM'agrada el teu comentari, Guillem ! La felicitat està sobrevalorada. Jo prefereixo la dignitat i la cultura... tot i que... All you nee is love!!! L'Amor també!
ResponEliminaPer cert, Jordi, pots afegir-te als comentaris, si vols...
ResponEliminaMolt interesant el text Jordi!
ResponEliminaeis Jordi si no et fa res m'hi afegeixo jo als comentaris xD
ResponEliminam'ha agrada cuan dius ``Resumint, la vida és dura, i s’ha d’acceptar tal com és´´
Ignasi ;)
bé sí es vritat, que s'ha de somiar, i bé somio bastan amb el que vull arribar a ser, a més en aquets moments que estic en aquesta edat on et penses que pots menjar-te el món, el món no no se si m'el menjare, pero espero com a minim que el món no s'em menji ami. Perdó per les faltes
ResponEliminaEl món no es menja a ningú...que no hi estigui predisposat. No podem pensar que perdrem al pòquer abans de començar la partida. I la partida és llarga i emocionant, no curta i sobtada. Tot s'aconsegueix a poc a poc. Jo he aconseguit TOT el que m'he proposat, però a base de lluitar per tenir-ho. Tothom pot, si no està boig, malalt o és curt de gambals...
ResponEliminaI no és el teu cas, en cap dels tres supòsits!
ResponEliminaalgun boig ho aconsegueix xDDDD
ResponEliminal teu text m'ha fet reflexionar d'una altra manera, i en quasi tot el que has escrit estic amb tu
ResponEliminaHome Guillem!!! Si parles de bojos com Hitler, Mussolini, Franco, Castro, etc.etc.etc. doncs sí... però ho aconsegueixen perquè la massa, la gran massa popular, es deixa menjar el coco molt fàcilment quan els prometen "seguretat", "estabilitat", "riquesa" i "ordre". No podem parlar de mèrits propis, més que el de saber manipular la ment i l'opinió de la gent...
ResponEliminaJo, per sobre de tot intento valorar la cultura i la felicitat ( encata ke es una combinació estranya)
ResponEliminaÉs MoOoLt aLeGrE aKeT tExT!!!
ResponElimina